L’Anitalia Pijachi és líder del poble indígena Ocaina de Colòmbia i, com a tal, lluita cada dia per defensar els drets de la seva gent, la seva terra i la seva llibertat.
A l’Amèrica Llatina i el Carib hi ha més de 23 milions de dones indígenes que, a més de sofrir desigualtat pel fet de ser indígenes, pateixen en major grau abandó escolar, explotació laboral, desplaçaments forçosos o criminalització..
A la duresa de ser desplaçada o refugiada, s’hi afegeix la discriminació de gènere i l’amenaça de patir abusos sexuals o maltractament físic o psicològic. Ni tan sols l’estada als camps de refugiats les protegeix de la violència ni garanteix que es reconegui els seus drets.
La capacitat de les DONES per tirar endavant, però, és un dels trets que les distingeix. La Leila i la Yrian en són un exemple. La Leila és mestra al camp de refugiats de Maban, al Sudan del Sud, al qual som presents juntament amb el JRS. El seu propòsit és que l’alumnat es formi, conegui els seus drets i construeixi la pau.
L’Yrian va haver de fugir de Veneçuela perquè la situació era tan difícil que no tenia amb què alimentar la seva família. Va deixar els seus cinc fills i va marxar al Brasil a la recerca d’una vida millor que li permetés donar-los un futur. Malgrat la duresa de tot el que ha viscut, no es rendeix i, amb el suport del centre d’acollida Casa Dom Luciano de Fe y Alegría (FyA) Brasil, lluita per trobar feina i poder dur els seus fills a São Paulo.
Darrere de cada dada demolidora hi ha DONES que no es rendeixen i que segueixen treballant i esforçant-se per transformar aquesta realitat des de diverses parts del món.
DONES com la Nur al Txad, o Divine en la República Democrática del Congo, aposten per formar-se i, gràcies al nostre soci local, el Servei Jesuïta als Refugiats, poden canviar la seva realitat i la d’altres DONES i NENES de les seves comunitats.
L’Alejandra és alumna de Fe y Alegría Nicaragua i ha decidit estudiar mecànica, a pesar dels prejudicis i les dificultats que això comporta. Creu que «les DONES sí que podem, que podem treballar en les mateixes coses que els homes». La Texia, en canvi, vol ser soldadora de vaixells; per això va prendre la ferma decisió d’apuntar-se al curs de soldadora, tot i les dificultats que tenia a casa i el fet de ser l’única dona a la classe. Està convençuda que l’educació li obrirà les portes per poder triar la vida que desitja.
Mitjançant els nostres programes de formació tècnica, facilitem l’adquisició de competències i habilitats per a la vida de les nenes, adolescents i dones, la inserció al món laboral i l’autonomia econòmica.
La Irene forma part de la Xarxa Solidària de Joves d’Entreculturas des de fa quatre anys perquè vol canviar les realitats injustes que veu al seu voltant i està convençuda que ella és important en aquesta transformació.
La Maria-José és professora i acompanya un grup de joves de la Xarxa Solidària perquè creu que són el motor del canvi d’aquesta societat. A través de la xarxa, defineixen la seva agenda solidària, prioritzen les temàtiques que volen tractar i incideixen en la societat on viuen, en els seus Ajuntaments i a les associacions locals per generar un entorn més just i igualitari.
La labor educativa sobre ciutadania global que duem a terme comprèn la coeducació i la temàtica de gènere, alhora que impulsa projectes de participació juvenil que connecten grups de joves d’arreu del món per treballar sobre el rol que exerceixen en la consolidació de societats més justes i igualitàries.
La Juana i la Micheline són dues dones que, tot i tenir vides molt diferents, treballen cada dia per defensar el dret a l’educació. La Juana lluita perquè les seves filles romanguin a escola i puguin tenir un futur millor, mentre que la Micheline es dedica a lluitar contra l’analfabetisme al seu país fent servir la ràdio com a mitjà perquè moltes dones i nenes aprenguin.
Les dones representen dues terceres parts dels 875 milions d’adults mancats de coneixements bàsics d’alfabetització.
En molts països, l’accés de les dones i nenes a l’educació és molt més difícil: la pobresa, l’aïllament geogràfic, la pertinença a una minoria, la discapacitat, el matrimoni i l’embaràs precoços, la violència de gènere i els rols assignats tradicionalment a les dones suposen un gran obstacle per a la seva formació.
A escala mundial, la diferència salarial entre gèneres és del 23% i la taxa d’ocupació de les DONES és del 47,6% en comparació amb el 74,7% dels homes.
La Manuela, la Sebastiana i la María viuen a una comunitat de Chilón, a l’estat mexicà de Chiapas, i són sòcies del grup Xapontic. Aquesta associació de dones emprenedores elabora sabons artesanals amb mel d’abella ecològica produïda a la regió i els ven. Amb la feina que fan, fomenten el desenvolupament de la família, la comunitat i el país. Xapontic forma part de Yomol A’tel, la integradora d’Empreses d’Economia Social i Solidària amb la qual col·laborem a Mèxic.
Com elles, són moltes les dones a les quals acompanyem perquè es formin i emprenguin els seus propis negocis mitjançant els programes de formació tècnica que portem a cap amb Fe y Alegría i el JRS a països com ara Bolívia, Equador, Perú, el Txad, Uganda o Sud-àfrica.
Quan s’exhaureixen els recursos d’ús comú, les dones empobrides de les zones rurals que en depenen són especialment afectades. A més, hi ha 14 vegades més probabilitats que les dones i nenes morin en un desastre natural que els homes.
La Yesenia ha decidit amb convicció defensar el medi ambient, raó per la qual s’ha convertit en guardiana ambiental a l’escola Fe y Alegría La Merced, amb la qual col·laborem a El Salvador. Junt amb els seus companys, s’ocupa de gestionar un hort ecològic, impartir formació a la quitxalla i preparar guies turístiques de la zona per tal de conscienciar la comunitat. Des d’Entreculturas també defensem les poblacions amazòniques posant especial èmfasi en les dones, a les quals facilitem la formació, autonomia, dret a la terra i reconeixement cultural.
La veu de les dones als espais on es prenen decisions està lluny d’assolir la paritat: als parlaments, congressos i cambres legislatives, només 1 de cada 5 representants és una dona
La Judith, txadiana, va ser l’única dona de la seva comunitat que va poder accedir a la secundària. Ara pot triar a la vida. Diversos cops l’any imparteix, juntament amb Entreculturas, tallers sobre la importància d’educar les nenes i dones, als quals participen mares i dones joves de diferents poblacions de Guera (una regió al sud del Txad). En aquests cursos també intercanvien experiències, ideen estratègies conjuntes per encetar canvis a les seves comunitats i reben formació sobre temes que les preocupen, però que els costa tractar, ja que són tradicions culturals molt arrelades, com ara el matrimoni infantil o la mutilació genital femenina, una pràctica que afecta el 90% de les dones de la regió i més de 200 milions de dones i nenes arreu del món.
L’Ángela va decidir compartir un any com a voluntària VOLPA a Guatemala, al petit poblat de Santa María Chiquimula, on va contribuir a un projecte de salut per a la comunitat, que és majoritàriament indígena i està empobrida i marginada socialment a causa de la baixa alfabetització.
El programa VOLPA que promovem des d’Entreculturas pretén impulsar la transformació de les actituds socials i culturals que perpetuen les desigualtats humanes. És una proposta de promoció de la justícia i una via de ciutadania i participació solidària mitjançant el voluntariat.
A Entreculturas advoquem pel desenvolupament de les DONES promovent-ne l’accés a una educació de qualitat; facilitant la formació professional perquè optin a una feina digna; fomentant la participació en la presa de decisions comunitàries; defenent el dret a la terra; treballant per prevenir la violència i el desplaçament forçós de NENES i DONES, i atenent-ne les víctimes; i promocionant una ciutadania global que fomenti la igualtat d’oportunitats entre homes i DONES.