Les desigualtats, els conflictes, la violència contra les DONES, el desplaçament i la pobresa provocada pel canvi climàtic, així com les repercussions de la pandèmia, agreugen els obstacles que impedeixen la participació de les dones, especialment la d’aquelles que a més s’enfronten a múltiples formes de discriminació i les més joves. Salma Khalil es una artista i escriptora txadiana compromesa amb la igualtat i el desenvolupament de les dones i les nenes.
Per ella va ser difícil sortir-se’n, la desigualtat en què viuen les dones i les nenes al Txad li feia pensar que mai aconseguiria ser escriptora i artista. Tanmateix, gràcies a la seva determinació, estudis i el suport de la seva família ha aconseguit una participació plena a la societat i dedicar-se a la seva passió: ajudar altres dones i nenes a través del seu art. La Salma col·labora amb el nostre programa LA LLUM DE LES NENES ajudant nenes refugiades víctimes de la violència a enfortir la seva capacitat d’expressió, decisió i empoderament.
La Judith, txadiana, va ser l’única dona de la seva comunitat que va poder accedir a la secundària. Ara pot triar a la vida. Diversos cops l’any imparteix, juntament amb Entreculturas, tallers sobre la importància d’educar les nenes i dones, als quals participen mares i dones joves de diferents poblacions de Guera (una regió al sud del Txad). En aquests cursos també intercanvien experiències, ideen estratègies conjuntes per encetar canvis a les seves comunitats i reben formació sobre temes que les preocupen, però que els costa tractar, ja que són tradicions culturals molt arrelades, com ara el matrimoni infantil o la mutilació genital femenina, una pràctica que afecta el 90% de les dones de la regió i més de 200 milions de dones i nenes arreu del món.
Malgrat els progressos que, gràcies a l’esforç de moltes dones, s’han aconseguit, les dades sobre la desigualtat d’oportunitats entre les dones i els homes continuen sent esgarrifoses, sobretot als països més empobrits, on la diferència és encara més gran.
DONES que defensen el dret a l’educació
Segons la UNESCO, s’estima que degut a la pandèmia, 11 milions de nenes corren el risc de no tornar a l’escola. És possible que això impliqui un retrocés de 20 anys en els avenços aconseguits a favor de l’educació de les nenes.
Yenny y Robersi.
Fe y Alegría, República Dominicana
República Dominicana té els nivells més alts de matrimoni infantil de la regió, amb un 36% de nenes i adolescents casades o en unió precoç abans dels 18 anys. Com a conseqüència de la crisi de la COVID19 les desigualtats existents s’agreugen.
Yenny Tejeda treballa en un centre de Fe y Alegría al qual donem suport a República Dominicana. Treballa dur per tal que la seva filla tingui la millor educació possible, està convençuda que la formació és l’únic que li obrirà oportunitats de futur i la protegirà de situacions com un embaràs precoç, molt freqüents en el seu entorn. Robersi, la seva filla, continua estudiant per aconseguir arribar a la universitat.
DONES que creen projectes
La COVID-19 afectarà desproporcionadament la vida econòmica i productiva de les dones a tot el món, ja que reben un menor sou pel mateix treball (un 16% menys que la mitjana), tenen llocs de treball més vulnerables i més probabilitats d’estar empleades al sector informal. A les economies en desenvolupament suposa un 70%
Cristina.
Ellas lo bordan, Madrid
“L’ocupació és clau perquè les dones s’empoderin, desenvolupin la seva autonomia i puguin tirar endavant. És bàsic per a la igualtat d’oportunitats”, comenta Cristina.
Cristina es cap de taller de “Ellas lo Bordan”, una empresa d’inserció social ubicada a Madrid. El seu objectiu és donar oportunitats laborals i empoderar a les dones en situació de vulnerabilitat com la migració, la violència de gènere o la cura dels fills en Solitari.
Per a Dyna, treballadora del taller, aquest treball ha estat clau per la seva vida: “Quan ets mare, soltera, super jove, sense experiència… i apareix aquest treball, que va apostar per mi en aquestes condicions, va ser un verdader canvi en la meva vida”.
Des d’Entrecultures col·laborem amb «Ellas lo Bordan» a través de l’elaboració de diferents materials, com mascaretes i bosses, que pots trobar a regala.entreculturas.org. Volem impulsar, en totes les nostres actuacions i projectes, el desenvolupament de les dones i la promoció de la igualtat.
Manuela, Sebastiana y María
Chiapas, Mèxic
Manuela, Sebastiana i Maria són tres dones emprenedores sòcies de Xapontic, una empresa d’economia social i solidària amb la qual treballem a Chiapas, Mèxic. Elaboren i venen sabons artesanals contribuint així al desenvolupament de la seva família, comunitat i país.
Com elles, són moltes les dones a les quals acompanyem perquè es formin i emprenguin els seus propis negocis mitjançant els programes de formació tècnica que portem a cap amb Fe y Alegría i el JRS a països com ara Bolívia, Equador, Perú, el Txad, Uganda o Sud-àfrica.
DONES que lluiten per la igualtat
243 milions de dones i nenes entre els 15 i els 49 anys han patit violència sexual o física el darrer any. Des que va començar la pandèmia de la COVID19 s’ha intensificat la violència contra les dones i les nenes, i particularment la violència domèstica.
Vicky de León és colombiana i és acompanyant del projecte “Cultura de pau” amb visió de gènere que implantem juntament amb Fe y Alegría a 6 centres del país. Dedica el seu dia a dia a lluitar per la igualtat de drets entre homes i dones.
Treballa per a què altres dones, professionals de l’educació, s’empoderin i reconeguin la seva importància dins la societat, aspecte clau per a la construcció d’una societat més justa i equitativa des de la infància.
Vicky de León
Colombia
/////////
DONES que defensen el medi ambient
El canvi climàtic i els conflictes afecten en major proporció les dones. Les dones empobrides de les zones rurals es veuen especialment afectades quan s’esgoten els recursos d’ús comú dels quals depenen. A més, durant un desastre natural, és 14 vegades més probable que morin les dones i les nenes, abans que els homes.
DONAR
Anitalia.
Colombia
A l’Amèrica Llatina i al Carib hi ha més de 23 milions de dones indígenes que, a més de la desigualtat en què viuen pel fet de ser indígenes, pateixen en major mesura abandonament escolar, explotació laboral, desplaçament forçós o criminalització. Anitalia Pijachi, líder del poble indígena Okaina, a Colombia, lluita cada dia per defensar els drets de la seva gent, la seva terra i la seva llibertat.
DONES que superen l’emergència
Yrian.
Veneçuela
La pandèmia de COVID19 planteja riscos devastadors per a les dones i nenes en contextos fràgils i afectats per conflictes. La suspensió de programes crítics de salut, acció humanitària i desenvolupament, poden tenir conseqüències severes sobre la vida de les dones sobretot quan els sistemes de salut ja no donen a l’abast o són pràcticament inexistents. En contextos de conflicte i desplaçament, les dones pateixen, a més, discriminació de gènere i l’amenaça de patir abusos sexuals o maltracte físic o psicològic. Ni tan sols l’estada en camps de refugiats les protegeix de la violència ni els garanteix el reconeixement dels seus drets.
Tanmateix, la capacitat de les dones per a sortir-se’n és un de llurs signes de distinció. Yrian n’és un exemple. Va haver de fugir de Veneçuela perquè la situació era tan difícil que no tenia res per alimentar la seva família. Hi va deixar els seus 5 fills i va sortir-ne en busca d’una vida millor a Brasil, que li permetés donar-los un futur. Malgrat la duresa de tot el que ha viscut, no es rendeix, i juntament amb el suport del centre d’acollida Dom Luciano Mendes de Fe y Alegría Brasil lluita per trobar una feina i poder dur els seus fills a Sao Paulo.
DONES que continuen aprenent
Abans de la pandèmia ja havia 132 milions de nenes d’entre 6 i 17 anys no van a escola.
Nur.
JRS Txad
Divine.
JRS RD Congo
DONES com la Nur al Txad, o Divine en la República Democrática del Congo, aposten per formar-se i, gràcies al nostre soci local, el Servei Jesuïta als Refugiats, poden canviar la seva realitat i la d’altres DONES i NENES de les seves comunitats.
/////////
Dones que canvien realitats
Irene.
XARXA SOLIDÀRIA DE JOVES ALACANT
La Irene forma part de la Xarxa Solidària de Joves d’Entreculturas des de fa quatre anys perquè vol canviar les realitats injustes que veu al seu voltant i està convençuda que ella és important en aquesta transformació.
La dona activa els moviments de solidaritat juvenil
Maria-José.
Professora XARXA SOLIDÀRIA Badajoz
La Maria-José és professora i acompanya un grup de joves de la Xarxa Solidària perquè creu que són el motor del canvi d’aquesta societat. A través de la xarxa, defineixen la seva agenda solidària, prioritzen les temàtiques que volen tractar i incideixen en la societat on viuen, en els seus Ajuntaments i a les associacions locals per generar un entorn més just i igualitari.
La labor educativa sobre ciutadania global que duem a terme comprèn la coeducació i la temàtica de gènere, alhora que impulsa projectes de participació juvenil que connecten grups de joves d’arreu del món per treballar sobre el rol que exerceixen en la consolidació de societats més justes i igualitàries.
Dones que comparteixen il·lusió
El voluntariat no es podria entendre sense la participació de la DONA
Ángela.
Voluntària Volpa Sevilla
L’Ángela va decidir compartir un any com a voluntària VOLPA a Guatemala, al petit poblat de Santa María Chiquimula, on va contribuir a un projecte de salut per a la comunitat, que és majoritàriament indígena i està empobrida i marginada socialment a causa de la baixa alfabetització.
El programa VOLPA que promovem des d’Entreculturas pretén impulsar la transformació de les actituds socials i culturals que perpetuen les desigualtats humanes. És una proposta de promoció de la justícia i una via de ciutadania i participació solidària mitjançant el voluntariat.
A Entreculturas advoquem pel desenvolupament de les DONES promovent-ne l’accés a una educació de qualitat; facilitant la formació professional perquè optin a una feina digna; fomentant la participació en la presa de decisions comunitàries; defenent el dret a la terra; treballant per prevenir la violència i el desplaçament forçós de NENES i DONES, i atenent-ne les víctimes; i promocionant una ciutadania global que fomenti la igualtat d’oportunitats entre homes i DONES.